Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
núvols de Magalhães

Els núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i a una…
cometa Bennett
Astronomia
Cometa descobert el 28 de desembre de 1969 per l’astrònom sud-africà Bennett.
Assolí el periheli el 20 de març de 1970 a 0,54 UA del Sol, i des de mitjan febrer fou visible a simple vista El satèllit OGO-5 Orbital Geophysical Observatory hi detectà un enorme núvol d’hidrogen atòmic que, estenent-se més enllà de 10 milions de quilòmetres, envoltava el centre Posteriorment, hom ha detectat aquest núvol en tots els cometes observats des de vehicles extraatmosfèrics
el Tucà
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Grua, el Fènix, l’Hidra mascle, l’Octant, el Gall Dindi i l’Indi.
Conté 44 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Tucanae , és de magnitud 2,91, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també el Petit Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i el cúmul globular 47 Tucanae , NGC104 Aquest cúmul és de tercera magnitud i, per tant, és un dels pocs objectes d’aquest tipus visibles a ull nu és situat a molt poca distància del Petit Núvol de Magalhães, en direcció NE no té l’aspecte d’un estel, sinó que abasta una extensió del firmament de 23° de diàmetre
el Serpentari
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Cua del Serpent, el Sagitari, l’Escorpió i el Cap del Serpent.
L’estel principal de la constellació, α Ophiuchi, és un estel blanc de magnitud visual 2,04, situat a una distància de 60 anys llum, i és envoltat d’un extens núvol de calci La constellació del Serpentari conté també l’anomenat estel de Barnard
Grup Local
Astronomia
Petit cúmul de galàxies al qual pertany la Galàxia.
Conté unes 30 o 40 galàxies 1984, les més massives de les quals són la Galàxia, la galàxia d’Andròmeda, la del Triangle i el Gran Núvol de Magalhães Té una forma ellipsoidal amb unes dimensions màximes d’uns 7 milions d’anys llum
l’Orada
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Burí, el Cavallet del Pintor, el Peix volant, la Taula, l’Hidra mascle, el Reticle i el Rellotge.
Conté 32 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Doradus , és de tercera magnitud, és del tipus espectral A0 i és situat a una distància de 300 anys llum La constellació de l’Orada conté també el Gran Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i una nebulosa brillant catalogada com a NGC 2070, el diàmetre de la qual és de 120 anys llum
la Taula
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de l’Orada, el Camaleó, l’Octant i la Hidra mascle.
És una de les constellacions que foren descrites per primera vegada per Lacaille en la seva obra Coelum australe stelliferum Conté 24 estels visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les quatre primeres magnituds per tant, és una constellació poc aparent L’astre principal, α -Mensae , té una magnitud de 5,14 i pertany al tipus espectral G6 és situat a una distància de 28 anys llum i té unes dimensions una mica més petites que les del Sol Al N d’aquesta constellació hi ha una petita part de la galàxia anomenada Gran Núvol de Magalhães , bé que la major part d’aquesta s’estén per la…
Orió

Orió
© Corel
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, l’Unicorn, la Llebre, Eridà i el Taure.
Conté 209 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de primera magnitud, cinc de segona i quatre de tercera Els seus astres principals, Betelgeuse α -Ori , magnitud 0,7, variable, Rigil β -Ori , magnitud 0,15 i Bellatrix γ -Ori , magnitud 1,64, juntament amb χ -Ori , determinen un rectangle gairebé regular que és dividit en dos per una línia quasi parallela als costats més curts i que és determinada per tres estels, coneguts amb el nom dels Tres Reis , les Tres Maries o també el Cinturó o Cenyidor d’Orió Un objecte celeste molt interessant de la constellació és una nebulosa d’emissió,…
el Cavallet de Pintor
Astronomia
Constel·lació austral, al sud de la Coloma i a l’oest de la Quilla, prop del Gran Núvol de Magalhães.
L’estel més brillant és de magnitud 3
Plutó

Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…