Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Linear
Astronomia
Cometa descobert el 27 de setembre de 1999 per l’equip del projecte LINEAR (sigla de Lincoln Laboratory Near Earth Asteroid Research) i també designat com a c/1999 S4.
Tingué el seu periheli el 26 de juliol de l’any 2000, moment en què era a 114 km del Sol La magnitud màxima a què es pogué observar fou de 6,5 Poc després del periheli es partí en diversos trossos, moment en el qual el telescopi espacial Hubble n'observà un gran augment de la brillantor, que durà unes quatre hores Els dies següents s’afeblí ràpidament El satèllit Chandra detectà una emissió del cometa en raigs X, procedent d’ions d’oxigen i nitrogen
el Lleó
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les del Cranc, el Lleó Menor, la Cabellera de Berenice, la Verge, la Copa, el Sextant i l’Hidra femella.
L’astre principal, α Leonis , conegut també amb el nom de Regulus , és de magnitud aparent visual 1,3 i és a una distància de 26 parsecs Conté també dos estels de segona magnitud, tres de tercera i nombroses galàxies
la Verge
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de la Cabellera de Berenice, el Bover, el Serpent, la Balança, l’Hidra femella, el Corb, la Copa i el Lleó.
Conté 164 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud i tres de la tercera L’astre principal, α Virginis , és anomenat també l' Espiga Conté també un important cúmul de galàxies, el qual consta, més o menys, de 3 000 elements, que són situats a una distància mitjana de 7 milions de parsecs, i s’allunya de la Terra a una velocitat de 1 240 km/s
la Quilla
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Popa, la Vela, el Centaure, el Camaleó, el Peix volant i el Cavallet del Pintor.
És anomenada també la Carena i antigament hom la considerava com una part de la constellació d’ Argo Conté 206 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha un de primera magnitud, tres de segona i tres de tercera L’astre principal, α Carinae, anomenat també Canop , és un estel supergegant de magnitud aparent -0,86, pertany al tipus espectral F0 i és situat a una distància de 365 anys llum
el Pegàs
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Guineueta, el Cigne, el Llangardaix, Andròmeda, els Peixos, Aquari, el Cavallet i el Dofí.
Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda
el Triangle
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Andròmeda, Perseu, Àries i els Peixos.
És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes
Perseu
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de Cassiopea, la Girafa, el Cotxer, Taure, Àries, el Triangle i Andròmeda.
Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important cúmul de…
Adrast
Astronomia
Un dels quatre satèl·lits més interns de Júpiter, d’uns 20 km de radi i a una distància mitjana de 128 000 km del planeta.
És a la zona dels anells, que foren també descoberts el 1979 per les sondes Voyager
Balena
Astronomia
Constel·lació equatorial, situada al sud dels Peixos.
Els seus estels principals són Menkar α i Difda β Conté també Mira Ceti ο, primer estel variable conegut