Resultats de la cerca

Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la presència de…

La geografia física Cap de comarca,  Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…

Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…