Resultats de la cerca
Es mostren 2441 resultats
Sant Francesc
Barri
Barri d’Alzira (Ribera Alta), dit també raval de la Muntanyeta, a llevant del nucli urbà.
Sant Antoni de Llombai
Façana principal de l'ermita de Sant Antoni de Llomai
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Ermita
Ermita i zona residencial del municipi de Llombai (Ribera Alta), 3 km a l’W de la vila.
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Roseta
Despoblat
Despoblat del municipi de Manuel (Ribera Alta), al nord del poble.
Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera
Roman
Ciutat
Ciutat del judeţ de Bačau, a Moldàvia, Romania.
Situada vora el Vltava, és un nucli industrial indústria metallúrgica, alimentària i materials de construcció
Riurau
Sector de Riurau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), al NE del poble.
la Pau
Barri
Barri del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al sud del nucli urbà.
És un sector comercial i industrial
Pardines
Paret de Pardines
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al NE de la vila.
La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església
Paranxet
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Massalavés (Ribera Alta), al sector oriental del terme, regada per la séquia de Paranxet, braç de la séquia reial del Xúquer.
El lloc és esmentat el 1244
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado