Resultats de la cerca

El sector nord del terme, suau i ondulat, s’eleva cap al sud, als contraforts de la serra, ocupada per boscs de pins El terme és travessat pel riu Mata Hi predomina el secà vinya per al raïm de taula, oliveres, garrofers, cereals El regadiu inclou sobretot cereals i hortalisses i arbres fruiters La propietat, molt repartida, és d’explotació directa Hi ha granges de porcs La població, que es mantingué estacionària des de mitjan s XIX en un miler d’habitants, ha experimentat una minva gradual La vila 699 h 2006, belgidans , 286 m…

Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al s XVI fou agregat a Otos

En època islàmica era anomenat castell de Benicadell i dominava una antiga alqueria Fou donat en feu a Bernat de Bellvís, almirall de les galeres de València, amb jurisdicció sobre els llocs actualment despoblats del Muntis, Suagres, Benimaclet, Benimeia, Rafelgep, Elca, Salem, a més de Bèlgida, població que esdevingué cap de la baronia i que, juntament amb Carbonera, formava una parròquia ja al segle XIV La baronia fou elevada a marquesat de Bèlgida el 1753 a favor de Josep Vicent Bellvís de Montcada i Eixarc de Bellvís, adelantado mayor perpetu de Nova Galícia 1697…

Fou construït a la fi del s XVIII pel marquès de Bèlgida, i fou modernitzat posteriorment La tradició balneària, però, és molt anterior dins el terme hi ha les restes de l' aqüeducte de Bellús , gòtic, obra del s XV

L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla hi predominen els conreus de secà oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters Hi ha fàbriques de rajoles La població ha mantingut al llarg dels s XIX i XX una estabilitat permanent El poble 381 h agl 2006, rafolins 295 m alt és a l’esquerra del riu de Micena L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem Lloc de moriscs 53 focs el 1609 de la fillola de Castelló de les…

El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h agl 2006, salemers 366 m alt és al sector més pla…

El petit terme és totalment pla antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs i tota la terra és conreada 125 ha, regada amb l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova l’arròs es troba en retrocés per dessecació de les terres, a benefici del taronger, actualment dominant Hi ha un polígon industrial amb més de 250000 m 2 La població, que havia crescut al llarg del segle XIX i fins el 1910, decaigué des de llavors fins al 1930 seguint la crisi arrossera i inicià una nova recuperació fins el 1960, any des del qual hi ha hagut una forta emigració vers…

El terme s’estén a banda i banda del riu Magre, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Bunyol El relleu és lleugerament ondulat es destaca la serra del Castellet 342 m alt Hom conrea la major part del territori el secà, amb unes 4 000 ha, és dominat per la vinya 2 400 ha, que és la base econòmica de la població el vi de Torís és molt estimat i hi ha una important cooperativa vinícola, i la resta és dedicada a oliveres i garrofers El regadiu 425 ha aprofita l’aigua del riu i és destinat a tarongers 250 ha, hortalisses cebes, tabac i blat de moro Els darrers anys s’han installat…

Era lloc de moriscs