Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Sant Jordi d’Alfafar
Barri
Barri d’Alfafar (Horta del Sud) situat al NW del terme, al límit amb Benetússer.
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Sant Francesc
Barri
Barri d’Alzira (Ribera Alta), dit també raval de la Muntanyeta, a llevant del nucli urbà.
Sant Antoni de Llombai
Façana principal de l'ermita de Sant Antoni de Llomai
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Ermita
Ermita i zona residencial del municipi de Llombai (Ribera Alta), 3 km a l’W de la vila.
Roseta
Despoblat
Despoblat del municipi de Manuel (Ribera Alta), al nord del poble.
Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera
Riurau
Sector de Riurau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), al NE del poble.
la Pau
Barri
Barri del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al sud del nucli urbà.
És un sector comercial i industrial
Pardines
Paret de Pardines
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al NE de la vila.
La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església
Paranxet
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Massalavés (Ribera Alta), al sector oriental del terme, regada per la séquia de Paranxet, braç de la séquia reial del Xúquer.
El lloc és esmentat el 1244
el Pujol
Llogaret
Llogaret del municipi de Benimuslem (Ribera Alta) prop del límit amb el d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les séquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, repoblat el 1611 Esdevingué aviat parròquia Sant Josep, separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara