Resultats de la cerca

És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels…

La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a…

El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413 fou erigit en parròquia el 1535 Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany Fou centre del marquesat de Montortal L’any 1842 el poble fou agregat al municipi de l’Alcúdia

Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra La zona més occidental del municipi no és conreada L’agricultura ocupa unes 3600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre 1533 ha a través de la séquia de Carlet , que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol El regadiu 3210 ha s’hi ha expandit notablement els darrers anys Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses El secà es localitza…

És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…

El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o  vorassuarencs 24 m alt és a la…

Vers l’E, el terme arriba fins a les serres que el separen de la Ribera Baixa el Tallat Roig, la serra de Corbera, la serra del Cavall Bernat Aproximadament paralleles a aquesta alineació es troben incloses dins el terme municipal les serres de la Murtra i de les Agulles Entre aquestes serres s’estenen les valls de la Murtra, de la Casella i d’Aigüesvives aquesta, en part, dins el terme de Carcaixent El terme havia inclòs també l’extens enclavat de la Garrofera, que junt amb altres territoris del terme d’Alzira passà a formar part el 1965 del municipi de Tous El principal curs d’aigua que…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…