Resultats de la cerca

El petit terme és totalment pla antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs i tota la terra és conreada 125 ha, regada amb l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova l’arròs es troba en retrocés per dessecació de les terres, a benefici del taronger, actualment dominant Hi ha un polígon industrial amb més de 250000 m 2 La població, que havia crescut al llarg del segle XIX i fins el 1910, decaigué des de llavors fins al 1930 seguint la crisi arrossera i inicià una nova recuperació fins el 1960, any des del qual hi ha hagut una forta emigració vers…

Més d’una tercera part del terme és ocupada per pinedes i matollars Els conreus s’estenen sobre la resta, tots de regadiu, gràcies a l’aigua del riu d’Albaida 400 ha i de pous 500 ha el taronger constitueix gairebé un monocultiu 800 ha, i la resta és destinada a hortalisses L’agricultura ocupa el 62% de la població activa Hi ha diversos magatzems per a la comercialització de la fruita La població augmentà ràpidament durant el segle XIX i fins el 1950, ha minvat després suaument per l’emigració a França i s’ha recuperat posteriorment El poble 1948 h agl 2006, rafelguerenyos 40 m alt és al…

La séquia d’Alfarb que pren l’aigua del riu Magre, per la dreta, dins el terme de Real de Montroi i rega, a més, terres de Llombai i la d’Alèdua d’Alginet reguen part de les 457 ha de regadiu la majoria de tarongers que aprofiten, a més, les aigües del subsol extretes a motor El secà garrofers, oliveres, ametllers, farratges, cereals ocupa la major part de la terra, una tercera part destinada a la vinya de moscatell per a l’elaboració de misteles i per al consum en fresc La ramaderia s’ha desenvolupat amb nombroses granges de bestiar porcí i aviram La població, bàsicament agrària, no creix a…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…