Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…

Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya-Aragó al comte de Cocentaina El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l’annexà

El sector septentrional és accidentat pels vessants meridionals de la serra d’El Caballón 765 m alt, al límit amb la Foia de Bunyol mentre que el meridional és a la confluència del Xúquer que travessa el terme de NW a SE amb el riu d’Escalona Aquest sector, on el Xúquer passa molt engorjat, ha estat aprofitat per a la construcció del pantà de Tous, el qual ha comportat que el poble de Tous fos enderrocat només en resta l’església, que conservà fins al principi del s XX un retaule de Bartolomé Bermejo, actualment a la National Gallery de Londres i la població traslladada en 1971-72 a un nou…

Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…

Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la presència de…

És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…

La quasi totalitat del territori és dedicada a l’agricultura de regadiu 800 ha, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida i de pous El taronger és el conreu principal 500 ha i l’arròs ha restat molt reduït els darrers anys 40 ha Les activitats industrials se centren en petites fàbriques de sucs i essències de taronja, serradores per a fer envasos de fruites i, sobretot, magatzems de preparació de la taronja per a la seva comercialització El poble 4 311 h agl 2006, poblatans 29 m alt és a la plana, prop de l’estació del ferrocarril de València a Xàtiva L’església parroquial de Sant…

Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina Es conreen, sobretot, cítrics 2 900 ha, arròs 160 ha i hortalisses 200 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87% la resta ho és, principalment, per arrendataris La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví que aprofita els pasturatges dels arrossars i bestiar boví destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’àrea comarcal La indústria…

Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel Regne de València, feu presoner el seu alcaid Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà , coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans

Vers l’E, el terme arriba fins a les serres que el separen de la Ribera Baixa el Tallat Roig, la serra de Corbera, la serra del Cavall Bernat Aproximadament paralleles a aquesta alineació es troben incloses dins el terme municipal les serres de la Murtra i de les Agulles Entre aquestes serres s’estenen les valls de la Murtra, de la Casella i d’Aigüesvives aquesta, en part, dins el terme de Carcaixent El terme havia inclòs també l’extens enclavat de la Garrofera, que junt amb altres territoris del terme d’Alzira passà a formar part el 1965 del municipi de Tous El principal curs d’aigua que…