Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
aqüeducte romà de Can Cua
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte d’època romana situat a ponent del turó de la guàrdia, damunt la riera de Pineda i prop de Can Cua, a Pineda de Mar (Maresme).
Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge
Lusitània
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora
Évora
Ciutat
Capital del districte d’Évora, Portugal, a l’Alt Alentejo.
Situada a 280 m, als darrers contraforts occidentals de la Meseta, és un centre comercial agrícola blat, oli, carn i manufacturer indústria alimentària, tèxtil i metallúrgica Antiga Ebura , celta, fou la Liberalitas Julia romana, de la qual conserva les restes d’un temple romà basament i setze columnes de granit i capitell de marbre, probablement del s II Important mercat agrícola durant la dominació musulmana, fou reconquerida per Alfons I de Portugal 1165
Sant Pere d’Octavià
Església
Antiga església parroquial de la vila de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població.
Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris…
Alentejo
Divisió administrativa
Antiga regió del S de Portugal situada entre el Tajo i la serra de l’Algarve.
Dividida en Alt Alentejo actualment districtes de Portalegre i d’Évora i Baix Alentejo actualment districte de Beja i un terç del de Setúbal, constitueix un peneplà amb una alçada mitjana de 200-300 m hi destaquen la serra de São Mamede 1 025 m i la serra d’Ossa 698 m Els rius s’agrupen en quatre conques la del Tejo, la del Sorraia, la del Sado i la del Mira El clima és continental i la vegetació típica és formada per alzinars i suredes Poc poblada, hi predomina la propietat latifundista amb el conreu extensiu de cereals Hi és important la ramaderia porcina i ovina i el cabrum L’Alentejo…
Tiana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme que s’estén als vessants marítims de la Serralada Litoral, a l’extrem meridional de la comarca, en contacte amb els municipis de Badalona (Barcelonès) i Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental).
Situació i presentació Dels cims que formen la carena de la Serralada Litoral al sector septentrional del terme turó d’en Mates o d’en Galceran, de 477 m al NE turó del Reig, 371 m turó de l’Home, 352 m, al NW davallen diverses rieres que van a desguassar a la mar i formen petites valls poblades en part de boscos de pins i alzines El terme comprèn, a més del cap de municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l’Andreu i Can Sant-romà, moltes de les quals són a prop de les restes d’antigues…
Beira
Divisió administrativa
Antiga regió del centre de Portugal, que fou dividida l’any 1952 en els districtes d’Aveiro, Coïmbra, Viseu, Guarda i Castelo Branco.
De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu Zêzere La…
Lisboa
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Portugal, del districte homònim i d’Estremadura.
És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta al Tejo pel Cais das…
serra de Collserola
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…