Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració (1835); després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada. És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi (des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià). Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del mil·liari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat. Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris perpetus o rectors, i en depenien les esglésies de la vall de Gausac (Santa Maria i Sant Medir), Vilamilanys i Santa Maria de Campanyà.