Resultats de la cerca

L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…

El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial SantPere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà

Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri

Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…

S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més important d’Ardenya o de…

Depenia del convent d’Oriola i existia ja el 1419 A l’església de Montserrat d’Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls a defensar aquest convent quan era atacat pels pirates nord-africans Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d’Oriola, i hi residien pocs religiosos