Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
monestir de Clarà
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d’Òrrius, dins el d’Argentona (Maresme).
El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920…
castell de Riner
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Riner (Solsonès), situat en un tossal sobre el riu Negre.
Del castell es conserva una gran torre rectangular amb grans murs de 16 m d’alçada i alguns arcs ogivals a l’interior, a la qual hi ha adossada una pagesia Prop seu hi ha l’església de Sant Martí, refeta totalment al segle XVIII la portada té gravat l’any 1793, i la rectoria algunes llindes, sarcòfags i osseres d’època medieval es troben al Museu Diocesà de Solsona Foren senyors del terme del castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas a la meitat del segle XI eren els principals…
Sant Pol del Maresme
© Fototeca.cat
Cartoixa
Monestir benedictí i més tard cartoixa, situat a la vila de Sant Pol de Mar (Maresme), en un petit promontori, on resta encara una antiga església fortificada, d’absis romànic i nau renovada, construïda sobre els basaments d’una edificació romana i paleocristiana.
El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan s XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat torre de Sant Pau L’actual…
Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…
castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Castell
Antic castell del municipi de Palafolls (Maresme), al cim d’una petita serra, a la riba dreta de la Tordera
Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…
Palafolls
© Alberto González Rovira
Municipi
Municipi del Maresme, estès a la dreta de la Tordera i accidentat pels darrers contraforts orientals del massís de Montnegre.
Situació i presentació Limita amb Tordera al N, Santa Susanna a l’W, Malgrat al S i Blanes Selva a l’E La serra de Miralles 335 m d’altitud, contrafort oriental del massís de Montnegre, s’aixeca a l’extrem nord-occidental i en davallen dues rieres que s’uneixen a Sant Genís de Palafolls, per formar la riera de Palafolls, que desemboca a la mar dins el terme de Malgrat les rieres de Roquet al N del terme i de Burgada aflueixen per la dreta a la Tordera El bosc cobreix els sectors muntanyosos El sector del bosc de Mas Xuclà es troba dins els límits del Parc Montnegre-Corredor El municipi…
la Coma i la Pedra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de Lord.
Situació i presentació El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW fins a la serra del Verd cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE, separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol 2 214 m a l’extrem SW i la serra de Guixers SE Limita al N amb Gósol Berguedà i Tuixén i la Vansa Alt Urgell, a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys Comprèn el sector oriental del gran…
Guixers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, situat a la vall de Lord, a la confluència del Cardener i de l’aigua de Valls, i que envolta el de Sant Llorenç de Morunys.
Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels…
Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra.
Situació i presentació S’estén a l’extrem de ponent de la comarca en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE, i entronca amb la Segarra a migdia Biosca i Sanaüja, i amb la Noguera Vilanova de l’Aguda i l’Alt Urgell Bassella a ponent Forma un planell inclinat de NE serra de Torregassa al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc, tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós El terme, de poblament disseminat, comprèn els…
Odèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector NW de la comarca.
Situació i presentació Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana S i W, que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó NW, que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà N, mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra E, Sant Llorenç de Morunys E, Guixers E, Navès E, Lladurs S i Castellar de la Ribera S El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra, continuades vers l’W per la…