Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Teià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, estès al vessant sud-occidental de la serra de Sant Mateu fins prop de la costa.
Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que…
Malgrat de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la plana al·luvial del delta de la Tordera, a la dreta del riu fins als darrers contraforts de la Serralada Litoral.
Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…
canal de Jalpí
Canal derivat, per l’esquerra, de la Tordera, aigua amunt de la vila de Tordera, que rega la plana al.luvial fins a Blanes.
És aprofitat per l’antic molí de Jalpí
l’Alqueria de Ferrís
Llogaret
Antic llogaret de la plana de Cocentaina (Comtat), habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per 12 famílies).
El 1563 hi havia, a més, l' Alqueria de Ferrís Baixa , que correspon, probablement, a l'Alqueria d’Asnar Comtat
l’Alqueria de Descalç
Llogaret
Antic llogaret de la plana de Cocentaina (Comtat) habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per sis famílies).
Sant Jaume de Treià
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), en part disseminat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins el 1840.
És esmentat ja el 1972 S'hi alcen les restes d’una església construïda al s IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del s XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume
Aiacor
Poble
Poble (aiacorins; 155 m alt.) del municipi de Canals (Costera), situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760
rambla de Sellumbres
Riera
Curs d’aigua de l’extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d’aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfont, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, collector seu malgrat que té un recorregut més curt per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d’aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s’uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella
l’Alcúdia d’Elx
Lleugera elevació de la plana, 3 km al SE d’Elx, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Ilici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions fetes per A Ramos i Folques mostren una ocupació prehistòrica Eneolític o bronze, diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC amb la destrucció de la ciutat i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al S del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable collecció Ramos, a l’Alcúdia mateix
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina