Resultats de la cerca

Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan que la…

És situada al límit amb el de Serra de Portaceli Camp de Túria, al voltant de la font de Barraix , d’aigües minero-medicinals

De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però, com a serralada…

Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…

Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…

Situació i presentació Dels cims que formen la carena de la Serralada Litoral al sector septentrional del terme turó d’en Mates o d’en Galceran, de 477 m al NE turó del Reig, 371 m turó de l’Home, 352 m, al NW davallen diverses rieres que van a desguassar a la mar i formen petites valls poblades en part de boscos de pins i alzines El terme comprèn, a més del cap de municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l’Andreu i Can Sant-romà, moltes de les quals són a prop de les restes…

L’extens terme que a l’edat mitjana comprenia tota la comarca ocupa en una bona part a la plana alluvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l’horta i la zona de marjal, prop de la costa en aquest indret el terme municipal de Canet d’En Berenguer forma un enclavament, i en una altra part el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d’Espadà, al N 364m alt, al límit amb la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona o Portaceli, al S coll de la Calderona i el Picaio de Sagunt, 367 m alt, al límit amb l’Horta El sector forestal ocupa 1 957 ha de boscs de pins unes 500…