Resultats de la cerca

A més, també eren francs de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs, i eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme, fins que foren alienats per la corona, probablement al s XIV

En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament al s XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís

El 1219 els senyors del castell de Mataró, Guillema de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, cediren part del territori veí de Sant Vicenç de Llavaneres tot el puig o turó de Caldes, diu el document a l’hospital i el temple que el cavaller barceloní Pere Gruny havia bastit, prop de les fonts termals que donen nom a la població Al llarg del segle XIII foren nombroses les donacions i les vendes de terrenys a l’hospital que engrandiren la quadra

Edificat al segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936

Construïda al segle XIII, fou reformada al segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació muralla circular exterior emmerletada, al segle XVI Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats , que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions 1949-50 i 1956-57 dirigides per Josep M Pons i Guri els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats les muralles…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof…

El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch 1900 per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia la capella Sant Miquel, bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià

Parallel a aquesta serra, més prop de la costa, es dreça el Montalt 595 m alt entre ambdues serres, que formen l’anomenat massís del Corredor , de constitució granítica, i que s’uneixen pel coll del Bruc i la creu de Rupit, s’encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d’Argentona Prop del cim culminant 657 m alt, punt on es parteixen els vessants litorals rieres d’Argentona i d’Arenys, de la Tordera rieres de Vallgorguina i de Trentapasses i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor A ponent, aturonada a 435 m alt, hi ha l’església parroquial del Far entre el Corredor i…

Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83 L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors segons tradició, fou trobada Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició l’aplec del…