Resultats de la cerca

Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions Malgrat ésser monument historicoartístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan FClariana Han estat conservades la part noble de la villa, residència del propietari, i les termes adjacents Hom hi…

Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge

És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al segle XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al segle XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del segle XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme

Situat al turó de Burriac per a controlar millor la plana litoral circumdant, té una superfície de 10 ha i està totalment envoltat per una muralla reforçada amb torres de planta quadrangular És un dels més grans de Catalunya i fou habitat pels laietans entre els segles VI i I aC i, en fundar-se la ciutat romana d’Iluro Mataró, patí un procés de despoblament Alguns autors identifiquen aquest jaciment amb l’antiga Ilduro dels laietans Les restes arqueològiques foren descobertes l’any 1915 i han estat objecte de diverses campanyes d’excavació dutes a terme pel Museu Comarcal del…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…

Anomenada antigament Força de Goscons, es troba a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mitjà de la vall de Goscons És de planta quadrada, teulada de quatre vessants i consta de dos pisos i golfes El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella La resta de finestres, moltes amb espitllera, són gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules Aquesta casa forta, fins al segle XVII, es componia d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones, de les quals queden únicament els fonaments, ja…

El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita  Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…

Situació i presentació El terme municipal del Masnou, de 3,44 km 2 , es troba a la costa, entre el de Montgat SW i el de Premià de Mar NE, i al sud dels d’Alella i de Taià Es formà amb la unió dels veïnats o barris marítims d’aquestes dues darreres poblacions el 1825 el Masnou que depenia de Taià s’independitzà municipalment i el barri d’Alella de Mar que depenia d’Alella se li uní el 1840 per això el terme municipal és de forma allargada i quasi totalment urbanitzat De ponent a llevant, i seguint la costa, comprèn els antics nuclis d’Alella de Mar, el Masnou i el barri d’ Ocata , i vers l’…

Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen, a més del…