Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Dunedin

Església de Dunedin, primera església d’Otago
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Capital de l’àrea estadística d’Otago, a l’Illa del Sud, Nova Zelanda.
Nucli industrial indústria tèxtil, metallúrgica i port exportador Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat d’Otago, fundada el 1869
Manukau
Ciutat
Ciutat de Nova Zelanda, al N de l’illa del Nord, en un istme que separa Waitemata de Manukau Harbour, amb una ampla (390 km2) rada en la mar de Tasmània.
Integrada en els plans d’ordenació de l’àrea d’Auckland 19 km al NW la major part del terme és aprofitat per a usos agrícoles i la resta dedicada a zona industrial i residencial Té producció de formatges, mantegues i llana indústries de l’alumini, plàstics, fibres sintètiques i maquinària, i un aeroport internacional a Mangere
Wellington

Vista del centre de Wellington
Ciutat
Capital de Nova Zelanda i de l’àrea estadística homònima.
Situada a l’extrem sud de l’illa del Nord, a la badia de Port Nicholson, forma, juntament amb Petone, Lower Hutt i Upper Hutt, una conurbació Per la seva situació gaudeix d’un port natural excellent, abrigat de tots els vents, per on són exportats els productes agrícoles de la rica comarca Hi ha indústries tèxtils, alimentàries, elèctriques, electròniques, mecàniques, de l’automòbil, del cautxú i químiques Les seves activitats han donat lloc a un ràpid creixement de la ciutat, que ha hagut d’estendre la zona residencial i la industrial a la vall del Hutt Té aeroport internacional…
Christchurch

Vista de la ciutat de Christchurch, Nova Zelanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’àrea estadística de Canterbury, a Nova Zelanda, o Illa del Sud.
Situada a la plana de Canterbury, vora la Pegasus Bay, a la part septentrional de l’istme que uneix la península de Banks amb la resta de l’illa Bé que la seva activitat principal es desenvolupa en el sector terciari, l’activitat industrial indústria del calçat, tèxtil, alimentària, mecànica, de la construcció hi va adquirint importància Centre d’ensenyament superior University of Canterbury, fundada el 1873 Port transoceànic i aeroport internacional a Lyttelton Harbour Des del 1956 és el punt de partida de l’"operation Deep Freeze”, que proveeix les bases nord-americanes a l’…
Zúric
Ciutat
Capital del cantó de Zúric, Suïssa, a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zúric.
És flanquejada per l’Uetliberg 803 m, al SW, i pel Zürichberg 678 m, al NE, als vessants dels quals hi ha els barris residencials És el principal nucli industrial i el principal centre comercial i financer de Suïssa indústria pesant i de precisió, tèxtil, editorial, etc borsa, banca i assegurances d’abast internacional Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universität Zürich, fundada el 1833 i Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, el 1855 Centre cultural museus, teatre d’òpera Després dels celtes helvecis, fou conquerida per Roma Turicum i annexada a la…
Berna
Vista del portal de la Zeitglockenturm o torre del rellotge, d’estil gòtic, a la ciutat de Berna
© A. Bachs
Ciutat
Capital de Suïssa i del cantó de Berna, vora el riu Aare.
El primitiu nucli urbà Nydeck s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural Historisches Museum i Kunstmuseum Schweizer Landesbibliothek Universitat de Berna, fundada el 1834 Alhora és també un centre industrial indústria siderúrgica, metallúrgica, editorial La població activa treballa, majoritàriament, en el sector…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de…
Basilea
Ciutat
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…
Nova Zelanda

Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
Suïssa

Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…