Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Espira
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, a Alemanya.
Situada a la riba dreta del Rin, prop de la desembocadura del Speyer Nucli industrial drassanes, indústria tèxtil, de maquinària i alimentària Muralla medieval i catedral romànica, dels s XI i XII Antic nucli celta, fou campament romà, arrasat pels huns el 450 Refeta al s VII, el 1111 fou feta ciutat lliure imperial Hi foren celebrades diverses dietes dieta d’Espira, i fou seu de la cambra imperial de justícia 1527-1689 Fou capital del land fins el 1945 Des del s VII és seu episcopal
Sant Salvador de Vallformosa
Església
Església del municipi de Rajadell (Bages).
Coneguda per una butlla del papa Benet VII, de l’any 978 L’església és una construcció pseudogòtica, del temps de l’eufòria anterior als estralls de la filloxera, unida al mas de Servitge, dins la serra del Coll
línia Sigfrid
Instal·lació militar
Conjunt de fortificacions anomenades també Westwall (‘Mur de l’Oest’) que defensaven la frontera d’Alemanya amb França).
Des de Suïssa a Luxemburg, fou construïda per ordre de Hitler i per l’organització Todt primavera del 1936 — maig del 1938 Era formada per blocaus emparats per camps de mines i barreres antitancs i en total assolia uns 630 km de longitud El VII exèrcit nord-americà la prengué al començament de maig del 1945
el Cogulló
© CIC - Moià
Cim
Cim del municipi de Sallent (Bages).
Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló , a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes 1948 El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus collaboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí FAES, i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que devia ésser un…
Slesvig-Holstein
Divisió administrativa
Land del N d’Alemanya.
La capital és Kiel Comprèn el sector meridional de la península de Jutlàndia, des de la frontera amb Dinamarca al curs baix de l’Elba, entre les costes de la mar Bàltica i la mar del Nord, i també les illes de Sylt, Föhr i Amrum, etc Presenta el paisatge de la gran plana del nord d’Europa, on les morenes terminals han format aturonaments que han afavorit la formació de nombrosos llacs i estanys Les costes són baixes, amb abundància de fiords al sector bàltic i amb cordons de dunes i illes al sector de la mar del Nord La població, majoritàriament protestant 20%, assoleix els 171,3 h/km 2 est…
Sant Salvador de Guardiola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al S de la comarca, entre Manresa i el massís montserratí.
Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori, situat al SW de…
Santpedor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages que es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d’Or (E)..
Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…
Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…
Alemanya
Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…