Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Selva Negra
lt_paris (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís hercinià del SW d’Alemanya.
El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument cap al Württemberg, és a dir, cap a l’E…
República Helvètica
Geografia històrica
Govern establert a Suïssa pel Directori francès el 1798, després de l’ocupació d’aquest país per les tropes franceses.
Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803
Lausana
Ciutat
Capital del cantó de Vaud, Suïssa, a la vora nord del llac de Léman (o de Ginebra).
La ciutat s’estén a diferents nivells, a partir d’un turó que domina el llac, on radica el nucli antic, centrat a la plaça de Saint-François, centre de negocis urbà Lausana és un centre bàsicament terciari i residencial, mentre que l’àrea industrial s’ha installat sobretot a Renens, nucli pròxim, d’uns 18 000 h, on predomina la indústria alimentària, de matèries plàstiques i mecànica de precisió La importància comercial de Lausana augmentà amb motiu de l’obertura del túnel del Simplon, l’any 1906, que la situà a la línia internacional París-Milà Hi destaca també la indústria hotelera…
Mosel·la
© Turisme de Luxemburg
Riu
Riu de França i d’Alemanya, afluent del Rin per l’esquerra (550 km).
Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i Thionville vorejant la conca minera…
Mauritània
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que limita amb el Sàhara Occidental i Algèria al N, amb Mali a l’E i el S, amb Senegal al S i amb l’oceà Atlàntic a l’W; la capital és Nouakchott.
La geografia Mauritània, constituïda per una gran plana dominada per altiplans rocallosos de poca alçada, és l’extrem del sector occidental del Sàhara Cap al NE, després d’una gran regió de dunes, hi ha els contraforts de l’altiplà muntanyós de l’Adrar, amb cingles abruptes La costa és baixa, i és vorejada de dunes només la badia de Lévrier és un bon refugi, i hom hi ha construït Port Étienne El clima, en conjunt, és desèrtic, bé que les ciutats de Nouadhibou i Nouakchott reben la influència dels vents marins les temperatures mitjanes anuals són superiors als 22°C 28,6°C a Atar Hi ha poca…
Berlín
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Alemanya i del land homònim, situada en una plana, a les vores del riu Spree.
La ciutat Nascuda en una petita illa formada pel riu Spree, la ciutat s’estengué aviat per la plana circumdant i cresqué durant prop de dos segles i mig segons una planificació ortogonal El Gran Berlín Gross Berlin fou constituït per l’annexió de nombroses aglomeracions de l’àrea suburbana Steglitz, Schöneberg, Moabit, Pankow, Wilmersdorf, Charlotten i d’altres Una llei del 1920 decidí la fusió amb Berlín de 23 localitats veïnes, set de les quals ja eren pròpiament ciutats Tanmateix, la construcció de ciutats dormitori o de nuclis residencials de descongestió urbana collaboraren a l’…
Suïssa
Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…
Alemanya
Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…