Resultats de la cerca

Centre cultural acadèmies i museus, amb indústries mecàniques, elèctriques i electròniques Fou creada ciutat el 1700 pel marcgravi de Baden Lluís Guillem, que s’hi traslladà a viure al castell construït a l’estil de Versalles

Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…

Centre cultural museus i escoles i industrial maquinària, electrònica, productes farmacèutics i alimentaris i vins Al s XVII fou zona residencial de les famílies benestants de Dresden

De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies Germània Inferior i Germània Superior Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus Desfet a Teutoburg 9-10 dC, Germànic fou encarregat de venjar-lo Les dificultats de la zona impediren que hom dugués a terme una…

És situada sobre una baixa terrassa de la vora esquerra de la Weisse Elster, important via fluvial S'ha beneficiat de la presència de recursos miners al nord i a l’est Altenburg, per la qual cosa ha esdevingut un important nucli industrial Les indústries més notables són la tèxtil, l’electrotècnica i la fabricació d’instruments de música Hi destaca un conjunt monumental dels ss XVI-XVIII

S'estén per una vall oberta i ampla, prop del canal Herne-Rin, que enllaça amb Duisburg Sorgida a mitjan s XIX d’un poble agrícola de 1 000 h, es desenvolupà com a ciutat minera i industrial, i l’expansió urbana ha englobat els nuclis de Buer centre administratiu de la ciutat i Horts Port al canal Herne-Rin

És situada prop de la frontera austríaca al peu del Zugspitze, a la vora del Loisach Important centre turístic d’estiu i d’esports d’hivern, fou seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1936

Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…

Pertany a la conurbació de Hannover, al NW de la ciutat