Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Malpàs
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a la dreta del torrent de Peranera; pertangué a la baronia, després comtat, d’Erill.
Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d'Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella
Adons
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), aturonat a 1.353 m d’altitud i a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de l’Avedoga d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
El 1960 només hi restava una casa habitada 5 h Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata , que comprenia, igual que la seva parròquia Sant Vicenç, Abella d’Adons i la Beguda d’Adons El castell d’Adons és citat ja el 961
Suàbia
Geografia històrica
Regió humana i històrica del SW d’Alemanya, situada a cavall entre Baviera i Baden-Württemberg.
Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de…
Viu de Llevata
Poble
Poble (1.239 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat al vessant occidental del turó (1.301 m) que coronava l’antic castell de Viu (l’església del qual esdevingué monestir de Viu).
De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons
Àustria Anterior
Geografia històrica
Conjunt dels territoris de la casa d’Àustria al cercle de Suàbia.
Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria
Llesp
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça) situat a la riba dreta de la Noguera de Tor.
L’església parroquial Sant Martí és, en part, romànica En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del s XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasidiòcesi Fou de la senyoria del bisbe de Lleida Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet amb l’antiga quadra de Marquet
Durro
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 386 m alt.) del municipi de Barruera (Alta Ribagorça).
Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial Santa Maria, romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirze, on, la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Santa Maria de Durro Fou municipi independent fins el 1965 L’antic terme comprenia el…
massís esquistós Renà
Massís
Massís hercinià al NW d’Alemanya.
Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari…
Alsàcia-Lorena
Geografia històrica
Territori format per Alsàcia —excepte el territori de Belfort— i una part de la Lorena sota el domini d’Alemanya del 1871 al 1918 i del 1940 al 1944.
Fou cedit per França a Alemanya en la pau de Frankfurt maig del 1871, que posà fi a la guerra Francoprussiana, i pertangué a l’imperi alemany fins el 1918, que tornà a França El territori comprenia una gran majoria de població de llengua germànica, llevat de la zona de Metz, de parla francesa Les seves dues parts constitutives no havien tingut mai una història comuna Fou erigit en Reichsland ‘territori de l’imperi alemany’, que depenia directament del Reich però sense constituir un estat federat La regió rebé una organització semblant a la de les províncies prussianes A les…
Saxònia
Geografia històrica
Regió històrica de l’Alemanya centreoriental, limitada al S per les muntanyes Metal·líferes i travessada, en direcció NW-SE, per l’Elba, origen de la seva prosperitat.
Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del s IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per…