Resultats de la cerca

Començat per A Barelli 1664-75 fou ampliat en temps de Maximilià II Manuel 1679-1726 per J Effner amb diversos pavellons Pasodenburg 1716-19, Badenburg 1718-21 i Magdalenenklause 1725-28 Finalment s’hi afegí l’Amalienburg 1734-39, obra de F de Cuvilliés, peça mestra de l’art rococó El parc que envolta el palau, originàriament d’estil italià, fou transformat en estil francès per Carbonet i més tard en parc anglès per FL von Sckell, a començ del segle XIX La manufactura de porcellana del castell de Neudeck fou traslladada a l’ala nord del palau el 1761 A Nymphenburg fou signada, el 28 de maig…

Al peu del puig de Defla 166 m alt hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval en època musulmana era una important alqueria, que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica 1862

Amb 333 m de corda i una capacitat per a 2000 espectadors, fou precedit pel Velòdrom de So N’Espanyolet 1893-1911, impulsat pel club Veloç Sport Balear , que substituí pel de Tirador, la construcció del qual s’inicià el 1898 Des del 1904 s’hi celebraren diverses edicions del Campionat d’Espanya de velocitat i fins el 1965, any d’inauguració del Velòdrom d’Anoeta Sant Sebastià, fou considerat el millor de l’estat per a l’alta competició La victòria al Campionat del Món de persecució de  Guillem Timoner  1955 contribuí a projectar internacionalment la pista del Tirador També hi competí sovint…

La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…

Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…

La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416…