Resultats de la cerca

És una àrea d’altiplans d’una altitud mitjana de 500 m dominats per crestes de flysch, agudes i escarpades, que culminen al Babia Góra 1 725 m El principal recurs econòmic és l’explotació forestal, juntament amb la ramaderia

Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari els enlairà i…

Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i Thionville vorejant la conca minera…

La capital és Wiesbaden Al peu dels massissos volcànics de Rhön 900 m i Vogelsberg 712 m s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana i el Taunus forma part del massís esquistós Renà El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h Frankfurt 660 000, Wiesbaden 270 800,…

Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de Rètia Ocupada pels alamans al…

És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N,…

La capital és Stuttgart Geològicament, hom pot dividir el land en tres grans regions la vall de l’Alt Rin, a l’W, que limita amb l’Oberwald al NW i el massís de la Selva Negra a l’W, els altiplans sedimentaris de Suàbia a l’E, i la zona prealpina al SE, amb el llac de Constança com a límit sud Hidrogràficament, el territori es reparteix en unes tres quartes parts corresponents a la conca del Rin del qual el Neckar és el principal afluent al land , i una quarta part, que correspon a la conca del Danubi El clima és de predomini atlàntic uns 19 C de mitjana al juliol i al voltant dels 0 C al…