Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
República Federal d’Alemanya
Geografia històrica
Nom que rebé entre 1949 i 1991 l’estat creat en el sector occidental d’Alemanya, a l’oest de la línia marcada pels rius Oder i Neisse.
República Democràtica d’Alemanya
Geografia històrica
Nom que rebé entre 1949 i 1991 l’estat creat en el sector oriental d’Alemanya, a l’est de la línia marcada pels rius Oder i Neisse.
Polònia
Estat
Estat de l’Europa central, limitat per la mar Bàltica al N, l’enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l’E, Eslovàquia i Txèquia al S i Alemanya a l’W; la capital és Varsòvia.
La geografia física Més del 90% del territori de Polònia és format per planes i només hi ha muntanyes al S Al llarg del litoral bàltic s’estenen planes compostes essencialment de sediments marítims i alluvions més al sud es troba un cinyell de turons glacials de fins a 329 m d’altitud Wieżyca Una extensa zona al centre de Polònia és ocupada per planes estratificades Gran Polònia, Masòvia i Podlàquia, i al sud hi ha una zona d’elevacions asimètriques, de 300-600 m d’altitud, desmembrades per rius i barrancs Silèsia, Petita Polònia i Lublín Al llarg de la frontera meridional s’estenen els…
Alemanya
Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
Württemberg
Geografia històrica
Antic estat de l’Alemanya meridional, regit pels comtes de la casa de Württemberg, que obtingueren la dignitat reial el 1805.
La monarquia fou enderrocada el 1918, i el país es convertí en una república parlamentària d’una sola cambra 1919 la direcció del govern fou assumida per un president Després de la presa del poder pels nazis, Württemberg fou incorporat al Reich Després de la Segona Guerra Mundial, fou dividit en dos länder o estats Württemberg-Hohenzollern , que corresponia a la zona meridional i que fou ocupat pels francesos, i Württemberg-Baden , al N, ocupat pels EUA El 1951, després d’un referèndum, ambdues zones formaren, amb l’antic estat de Baden, el land de Baden-Württemberg, de la República Federal d…
Spree
Riu
Riu d’Alemanya (403 km).
Neix a les muntanyes de Saxònia, prop de la frontera amb la República Txeca, passa per Cottbus, travessa Berlín i desguassa al Havel, per la dreta, a Spandau Els darrers 180 quilòmetres són navegables
Bad Godesberg
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
Localitat de la rodalia de Bonn, els anys que aquesta ciutat fou capital de la RFA 1949-90, esdevingué residència del president de la república i d’una part del cos diplomàtic Fou annexada a Bonn el 1968 Estació termal Indústria farmacèutica El poble de Godesberg, al peu del castell de Godesburg, passà a constituir, el 1935, l’actual ciutat gràcies a la seva agregació amb d’altres llogarets veïns
Elblag
Ciutat
Capital del voivodat d’Elblag, Polònia, a la vora del riu Elblag.
Durant la Segona Guerra Mundial perdé un 75% de la població Important centre comercial port i nucli industrial drassanes, maquinària, indústria metallúrgica, tèxtil Originàriament fou una colònia de mercaders, a la qual Frederic II donà l’autonomia el 1246 Al segle XV, com a república de la Lliga Hanseàtica, cercà redós polonès Del 1560 al 1626 es convertí en dipositària única de mercaderies angleses a la Bàltica L’any 1772 passà a Prússia Ocupada pels soviètics el 1945, els acords de Potsdam la retornaren a Polònia
gran ducat de Varsòvia
Geografia històrica
Estat independent —però molt mediatitzat per la França napoleònica— format pels territoris polonesos sostrets a l’administració prussiana arran del tractat de Tilsit (juliol del 1807), als quals, després de la derrota d’Àustria a Wagram (1809), s’afegiren Cracòvia i una part de Galítzia.
Napoleó en confià el govern a Frederic August, rei de Saxònia, i el comandament de l’exèrcit al príncep JPoniatowski Fou promulgada una constitució, inspirada en la francesa poder legislatiu exercit per dues cambres —senat i cambra de nuncis—, sufragi censatari, etc, i fou suprimida la servitud de la pagesia, bé que no li foren reconeguts drets damunt les terres que conreava Al congrés de Viena de 1814-15 el territori del gran ducat fou dividit entre Prússia i Rússia, llevat de Cracòvia, erigida en república independent
Berlín Oriental
Geografia històrica
Antic sector oriental de la ciutat de Berlín que constituí un bezirk
de la RD Alemanya, de la qual fou la capital fins el 1990.
Tenia una superfície de 403 km 2 i una població 1987 d’1 246 900 h Hi havia tots els ministeris, totes les ambaixades i la majoria de les organitzacions de la RDA, i hi destacava la indústria Durant el blocatge de Berlín, el 30 de novembre de 1948, hom creà un govern municipal a la zona soviètica La constitució del 1949 considerà Berlín com la capital de la RD Alemanya, però fins el 1962 no fou abolit el comandament militar soviètic, i fins el 13 d’octubre de 1966 el Berlín Oriental no fou incorporat formalment a la República Democràtica Alemanya El 1990 els dos sectors de Berlín es…