Resultats de la cerca

Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari…

Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i Thionville vorejant la conca minera…

La capital és Wiesbaden Al peu dels massissos volcànics de Rhön 900 m i Vogelsberg 712 m s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana i el Taunus forma part del massís esquistós Renà El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h Frankfurt 660 000, Wiesbaden 270 800,…

Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de Rètia Ocupada pels alamans al…

La capital és Stuttgart Geològicament, hom pot dividir el land en tres grans regions la vall de l’Alt Rin, a l’W, que limita amb l’Oberwald al NW i el massís de la Selva Negra a l’W, els altiplans sedimentaris de Suàbia a l’E, i la zona prealpina al SE, amb el llac de Constança com a límit sud Hidrogràficament, el territori es reparteix en unes tres quartes parts corresponents a la conca del Rin del qual el Neckar és el principal afluent al land , i una quarta part, que correspon a la conca del Danubi El clima és de predomini atlàntic uns 19 C de mitjana al juliol i al voltant dels 0 C al…

Situació i presentació Es troba al centre de la comarca del Lluçanès Limita al N i l’W amb el terme de Lluçà, a l’E amb Perafita, al S amb Olost i al SW amb Prats de Lluçanès Les terres del municipi de Sant Martí d’Albars són força accidentades, per sobre dels 600 m d’altitud, tot i que el sector més septentrional del municipi és a 700 m Geològicament es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Aquests materials paleògens poden formar plataformes tabulars que configuren relleus en  cuesta o altiplans Drenen el terme la riera de Lluçanès i la Riera Gavarresa, que en bona part del seu…

Situació i presentació És a l’extrem oriental de la comarca del Lluçanès, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt 952 m Limita amb els municipis osonencs de Sant Boi de Lluçanès N i NW, Orís NE, les Masies de Voltregà E, Santa Cecília de Voltregà SE i Sant Bartomeu del Grau S, i Olost W El terreny és solcat per petites valls, per on s’escolen torrents que conflueixen a la riera de Sorreigs i desguassen vers Santa Cecília de Voltregà al Gorg Negre, situat al límit del terme amb el de Santa Cecília Els principals torrents que drenen el terme de N a S són el del Grau, el de l’Infern…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant del Lluçanès Limita al N amb els municipis de Sant Martí d’Albars i Perafita, i l’osonenc de Sant Boi de Lluçanès i l’enclavament del Cel de Croells Perafita, a l’E amb Sobremunt, al SE amb Sant Bartomeu del Grau Osona, al S amb Oristà i a l’W amb el terme de Prats de Luçanès El municipi és força accidentat, i hom troba sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d’Olost, poc abans de l’aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de N a S el terme i donen una característica configuració de valls…