Resultats de la cerca
Es mostren 9615 resultats
Hilden
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada a la vora de l’Itter, tributari del Rin al SE de Düsseldorf, és centre fabril, amb indústria siderometallúrgica, adoberia, fabricació de maquinària, activitat tèxtil i producció de pintures i vernissos Conserva part d’antigues fortificacions i una església del segle XII
Hessen
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, a la regió del Mittelgebirge, amb el massís esquistós Renà a l’W.
La capital és Wiesbaden Al peu dels massissos volcànics de Rhön 900 m i Vogelsberg 712 m s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana i el Taunus forma part del massís esquistós Renà El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h Frankfurt 660 000, Wiesbaden 270 800, Kassel 202 000,…
Herten
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada a la conca del Ruhr, inicià l’expansió urbana a partir del 1877, amb l’entrada en explotació de les mines de carbó També té indústria alimentària, fabricació de maquinària i producció de paper
Herne
Ciutat
Ciutat del land del Rin del NordWestfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr.
És situada al N de Bochum i a l’W de Dortmund L’expansió urbana es produí arran del descobriment, al s XIX, de mines de carbó, el qual s’exporta pel Dortmund-Ems, canal pel qual és importat ferro de Suècia Hi ha foneries, indústria química i mecànica i factories tèxtils
Herford
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord—Westfàlia, Alemanya, situada en una vall entre la selva de Teutoburg i les muntanyes del Wichen.
La ciutat vella conserva l’aspecte medieval Hi ha construccions mecàniques i indústries de mobles, cigars, confecció, xocolata i sucre És un nus ferroviari
Heilbronn
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, al nord de Stuttgart.
Situada a la vora del Neckar, és un port fluvial Centre comercial d’una comarca vinícola, té indústria metallúrgica, química, paperera i del cuir
Heidelberg
Vista del riu Neckar i del castell de Heidelberg, del segle XIV, a Alemanya
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Neckar.
Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats, com la…
Havel
Riu
Riu d’Alemanya, afluent de l’Elba per la dreta (364 km de longitud).
Neix a la regió de llacs de Mecklemburg i passa pel Berlín occidental i Potsdam
Harz
Massís
Massís muntanyós d’Alemanya que s’estén al S de la gran plana del Nord i on hom ha estudiat el plegament hercinià.
D’estructura de horst , és un massís de relleu molt vell, fortament erosionat El punt culminant és el Brocken 1 142 m Té una gran riquesa metallífera argent, zinc, plom, estany, coure, urani, explotada des de l’edat mitjana, i és un destacable centre d’atracció turística Hi ha grans boscs de faig i de pícea
Hannover
Geografia històrica
Territori de Saxònia, a l’Alemanya septentrional.
De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück 1802 Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intellectuals més importants d’Europa Ocupat per Napoleó 1803, l’electorat fou cedit a Prússia 1806, i ocupat novament pels francesos 1807 El 1814 fou reconeguda al congrés…