Resultats de la cerca

Té indústries metallúrgiques, mecàniques, electròniques, tèxtils, del ciment i de la fusta És un centre important en el camp editorial i cultural Fortalesa, a la fi del s XI, i seu d’una família de comtes palatins de Suàbia s XII, el 1342 passà als ducs de Württemberg i gaudí d’una gran florida cultural El 1477 hi fou fundada la universitat, que es convertí en un centre luterà en passar la ciutat a la Reforma 1534 A part cases típiques de fusta, cal esmentar, entre els edificis, l’església de Sankt Georg 1470-83, de tres naus, en estil gòtic tardà, que conté els sepulcres dels…

Començat per A Barelli 1664-75 fou ampliat en temps de Maximilià II Manuel 1679-1726 per J Effner amb diversos pavellons Pasodenburg 1716-19, Badenburg 1718-21 i Magdalenenklause 1725-28 Finalment s’hi afegí l’Amalienburg 1734-39, obra de F de Cuvilliés, peça mestra de l’art rococó El parc que envolta el palau, originàriament d’estil italià, fou transformat en estil francès per Carbonet i més tard en parc anglès per FL von Sckell, a començ del segle XIX La manufactura de porcellana del castell de Neudeck fou traslladada a l’ala nord del palau el 1761 A Nymphenburg…

Centre cultural acadèmies i museus, amb indústries mecàniques, elèctriques i electròniques Fou creada ciutat el 1700 pel marcgravi de Baden Lluís Guillem, que s’hi traslladà a viure al castell construït a l’estil de Versalles

Té foneries i indústries mecàniques i químiques Esmentada ja el 875 i coneguda des del segle XVI per les activitats metallúrgiques, el 1975 absorbí els municipis de Langenberg i Neviges Destaca l’església evangèlica, d’estil modernista 1908-10

Té indústries tèxtils d’antiga tradició Centre del Vogtland, el vogtat del llinatge dels Weida, la ruïna de castell dels quals hi subsisteix  Destruïda en part 1944-45, conserva encara un bon nombre d’edificis d’estil gòtic o barroc

Inspirat en el Grand Trianon de Versalles, s’hi combinen molt bé les influències del classicisme francès i del barroc alemany S'hi destaquen, a l’interior, la biblioteca i l’estança de Voltaire, d’estil rococó L’envolta un parc magnífic

És centre comercial, amb fàbriques de teixits, maquinària i objectes de fusta i de metall Té nombroses escoles i museus El 1519 s’adherí a la Reforma Cal destacar la Marienkirche, començada el 1247, romànica, i acabada en estil gòtic el 1343

Situada a la vora del Danubi, al N de Munic, és un nucli industrial automòbils i un centre comercial, amb refineria de petroli Tingué Universitat des del 1472 al 1800 Entre els monuments es destaquen la catedral, gòtica s XV, i l’església Maria de Victòria, d’estil rococó, obra dels germans Asam s XVIII

Situada a la regió de Börde, fèrtil districte agrícola, té un pla irregular, format per cinc parts Altstadt, Neusdadt i Altewick parts antigues i Hagen i Sack, de creació més moderna Traspassat l’Oker, s’han estès barris residencials, mentre que al SW han crescut barris industrials És un nucli d’indústria mecànica concentrada en el Mittellandkanal, a 10 km de la ciutat, amb fàbriques d’automòbils Mercedes, vagons de tren i instruments de precisió, indústria òptica i cervesera, etc És cruïlla de les rutes comercials Rin-Elba i mar del Nord-Leipzig Centre d’ensenyament superior Technische…

Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels…