Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
golf de Mecklenburg
Golf marí
Golf de la mar Bàltica, a les costes d’Alemanya, a l’entrada dels estrets de Sund i Gran Belt.
En la seva part més profunda constitueix el golf de Lübeck
golf de Lübeck
Golf marí
Sector de la mar Bàltica, situat a Alemanya, que correspon a l’extrem sud-occidental del golf de Mecklenburg.
Ems
Riu
Riu d’Alemanya que neix al sud de la selva de Teutoburg (371 km).
Al curs alt segueix la direcció E-W, i prop de Münster agafa la S-N Desguassa en estuari a la mar del Nord, on forma el golf de Dollart Diversos canals han estat construïts per aprofitar-ne l’aigua, el més important dels quals és el Dortmund-Ems, que l’uneix amb el Lippe
Frísia
Regió
Regió del nord d’Europa, compresa entre el NE dels Països Baixos i el NW d’Alemanya.
És una regió plana, banyada per la mar del Nord, orlada per una sèrie d’illes illes Frisones i formada per dunes sorrenques, pòlders marschen , a Alemanya i grans dimensions de torberes Cal distingir la Frísia septentrional, regió costanera occidental de la península Címbrica, inclosa en el land de Slesvig-Holstein, RF d’Alemanya, la Frísia oriental, que ocupa la plana baixa entre l’Ems i el Weser, a la Baixa Saxònia, RF d’Alemanya, i la Frísia occidental, que correspon al territori del NE de l’antic golf del Zuiderzee avui llac d’IJssel, als Països Baixos L’economia és basada sobretot en la…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
fiord de Flensburg
Fiord
Fiord del golf de Kiel, a la mar Bàltica occidental, que fa de límit entre Dinamarca i Alemanya.
D’uns 50 km de longitud, la península de Holnis el divideix en un fiord interior 20 km, al fons del qual hi ha la ciutat de Flensburg, i un fiord exterior La profunditat oscilla entre 15 i 50 m a l’interior i entre 4 i 8 m a l’entrada
Wilhelmshaven
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, a la costa nord-oest del golf de Jade, a la mar del Nord.
Hi ha drassanes i indústries diverses Té dues escoles tècniques superiors Port pesquer i comercial, fou construït originàriament 1859 com a port militar Un oleoducte de 380 km l’uneix amb la conca del Ruhr
Fehmarn
Illa
Illa d’Alemanya, a la mar Bàltica, entre el golf de Kiel i el de Mecklenburg, compresa en el land de Slesvig-Holstein.
L’estret de Femern, al nord, la separa de l’illa danesa de Lolland, i el de Fehmarn, de 1 500 m d’amplada, al sud, del continent És plana i ben conreada cereals i farratge hi ha ramaderia La població principal és Burg
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…