Resultats de la cerca

Del castell d'en conserven alguns sectors de mur i voltes La fortalessa fou volada per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes

Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la…

L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…

Situació i presentació És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya 874 m al punt més alt i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut 963 m, al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m La part de la dreta del riu…

Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…

Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h

Situació i presentació Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els…

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments…