Resultats de la cerca
Es mostren 10529 resultats
Sant Miquel de Forques
Antic terme del municipi de Canet de Rosselló, vora l’estany de Sant Nazari.
Sant Miquel
Església
Església i raval del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), al N del poble.
La capella de Sant Miquel, documentada des del 1626, és situada al peu de la muntanya del castell enmig del veïnat de masos de Sant Miquel Després de la destrucció del temple de Sant Andreu el 1936, la capella es va habilitar com a parròquia
Sant Maurici de la Quar
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099565.jpg)
Sant Maurici de la Quar
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Quar (Berguedà), al S del terme.
Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli
Sant Maurici de Greulera
Santuari
Santuari del municipi d’Illa (Rosselló), al S del terme, vora el límit amb el de Corbera del Castell, damunt els primers contraforts dels Aspres.
Sant Mateu
Barri
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a l’interior de l’antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella.
L’església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de la Real, fou enderrocada el 1639 a causa de la proximitat a les fortificacions i substituïda, el 1640, per l’actual
Sant Martí de Vilaplana
Església
Antic poble
Església i antic poble del municipi de Prats de Molló (Vallespir), a l’esquerra del Tec, aigua avall de la vila.
Sant Martí de Torroella
![](/sites/default/files/media/FOTO/Torre del Telègraf - Sant Joan de Vilatorrada_CIC_20110926_00553.jpg)
Restes de la Torre dels Moros o del Telègraf, que donà nom a Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (230 m alt.) i antic cap del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener.
El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada aproximadament a l’indret que hom…
Sant Martí de Serraïma
![](/sites/default/files/media/FOTO/Ermita de Sant Martí de Serrahima.jpg)
Vista de l’ermita de Sant Martí de Serraïma (Sallent)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i quadra de Serraïma
, situada al NE del municipi de Sallent (Bages), al límit amb el d’Avinyó.
Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al s XVIII Havia tingut 18 masos al s XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya
Sant Martí d’Envalls
Capella
Capella romànica del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), situada al peu de Carlit, a la confluència del riu d’Angostrina amb el torrent dels Estanyets.
Sant Martí de Merlès
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès (Berguedà).
Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina