Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
pic de Fontfreda
Cim
Cim (2 736 m) a l’extrem E del massís d’Envalira, que domina la vall de Querol, dins el terme de Porta (Alta Cerdanya).
l’Alta Cerdanya
Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N…
torre Cerdana
Història
Fortificació medieval, actualment enrunada, del terme de Portè (Alta Cerdanya), que domina el poble, al capdamunt de la vall de Querol; protegia l’entrada septentrional de la Cerdanya.
Sàlit
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent per l’esquerra del riu d’Aravó.
Riutés
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1 283 m alt, a l’esquerra del riu d’Aravó, vora la seva confluència amb el riu de Sàlit.
Prop del poble hi ha la presa del canal de Puigcerdà
Sant Pere de Sedret
Poble
Poble del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1 208 m alt, a l’extrem de la morena terminal del riu d’Aravó, on la vall entra en la plana.
És prop del terme de Guils de Cerdanya Baixa Cerdanya, i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia
pic de Bessinelles
Cim
Cim (2 503 m) de la línia de crestes que separa el sector de la vall de Querol, damunt l’estany de Lanós, a l’Alta Cerdanya, de la vall de l’Arieja, al País de Foix.
pics de Collroig
Cim
Cims culminants dels contraforts meridionals del Carlit (Alta Cerdanya) —el pic oriental de Collroig (2 806 m alt) i el pic occidental de Collroig (2 836 m)— que formen part de l’interfluvi entre la vall d’Angostrina, on dominen els estanys de Collroig, i la vall de Querol.
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…
el Rosselló
Comarca que ocupa l’extrem nord-est de la Catalunya del Nord.
La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…