Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Camps

Camps, Fonollosa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció
Serra-sanç
Poble
Poble disseminat del municipi de Sallent (Bages),.
L’antiga quadra de Serra-sanç Serra d’en Sanç, s’estén en un altiplà 410 m, al N del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951 Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa…
Castelltallat

Castelltallat, Sant Mateu de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).
Hi ha l’església parroquial de Sant Miquel de la qual depèn la de Claret dels Cavallers, situada vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa, que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat 936 m alt, altiplà estructural constituït per margues i calcàries oligocèniques, allargat en direcció W SW a E NE, entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al N, de la de la riera de Rajadell, al S, que l’han erosionat Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa Dedicat al…
Trevillac
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Conflent.
El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de…
Rià i Sirac
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, al sector occidental de l’anomenada cubeta de Prada.
A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una…
Serrallonga
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la part baixa de la vall de Galdares.
S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola…
Serraïma
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Sallent (Bages), al sector E del terme.
Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la Portella Sant Pere i Sant Martí formaren sengles quadres autònomes, en les quals exercien…
Saquera
Despoblat
Despoblat recent del municipi de Trevillac (Fenolleda), al centre d’un altiplà d’una altitud mitjana de 600 m.
És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera , esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa
les Coromines
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), situada al límit E de l’altiplà de Calaf.
Al s XIX, juntament amb Puigfarners, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra
serra del Coll
Altiplà
Altiplà estructural (569 m alt.) del Bages, al terme de Rajadell, entre el torrent de l’Infern i la riera de Rajadell.