Resultats de la cerca

La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn…

L’edifici És una església amb planta en forma de creu i dependències annexades construïdes en època moderna De fet, d’època romànica tan sols resten algunes parts acoblades amb altres de posteriors És possible que originàriament fos de creu grega, atesa l’orientació actual Així, la nau s’orienta en sentit nord-sud i les dues capelles en sentit est-oest, justament al revés del que era habitual a l’edat mitjana Al costat nord hi ha un porxo afegit format per tres arcades, algunes tapiades i altres que comuniquen amb les estances modernes L’altar és situat en aquest lloc A la banda sud de la nau…

Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…

Situació i presentació Limita a l’E amb Olivella, al SE amb Sant Pere de Ribes, al S amb Vilanova i la Geltrú, a l’W amb Castellet i la Gornal i al N amb Olèrdola, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca de l’Alt Penedès Forma una cubeta envoltada per diverses elevacions, entre les quals es destaquen els puigs de Sant Miquel 358 m, Rodó i de l’Àliga 465 m, al N, o el Montgròs 358 m al SE Els terrenys són calcaris i cretacis a la muntanya i als fondals hi ha clapes del Miocè i el Quaternari gredes argiloses La riera de Santa Digna, coneguda al terme com a riera de Canyelles,…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…

Situació i presentació El municipi de Cerdanyola del Vallès s’estén al sector meridional de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, al NE amb el terme de Ripollet, a llevant amb Montcada i Reixac, a l’W amb Sant Cugat del Vallès i a migdia amb Barcelona El territori és situat als vessants septentrionals de la serra de Collserola, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector planer del terme, al nord La carena de la dita serra forma el termenal a migdia amb el municipi de Barcelona Així, el trifini del turó de…

El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les…

La geografia Cap de comarca, Vilanova i la Geltrú 54230 h 2001 L’accident principal és el massís de Garraf, tallat per nombroses falles, la més important de les quals separa la comarca de la depressió de l’Alt Penedès d’altres, paralleles, són a l’interior del massís, entre les quals sobresurten les d’Olesa de Bonesvalls i Canyelles A la costa hi ha les depressions de Sitges i de Ribes-Vilanova, el fons de les quals és constituït per un miocènic residual, cobert per dipòsits alluvials quaternaris que proporcionen bones terres de conreu, on s’han establert els nuclis de poblament històric Les…

El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…

Situació i presentació El terme de Vacarisses, de 40,72 km 2 , és com una gran vall de terreny molt accidentat encarada a Montserrat Oberta en els contraforts occidentals del massís de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l’Obac, davalla fins prop del llit del Llobregat L’altura mitjana del terme és de 385 m Antigament formava un sol terme amb el de Rellinars Limita al N amb els municipis de Castellbell i el Vilar, Mura ambdós del Bages i Rellinars a l’E amb el de Terrassa al S amb Olesa de Montserrat del Baix Llobregat i Viladecavalls, i a l’W, amb Monistrol del Bages i Esparreguera del…