Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Santa Coloma de Can Cabra
Església
Església romànica, annexa a la masia de can Cabra, a la parròquia de Llinars de l’Aiguadora, dins el municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme.
Llarvén
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà) —del d’Enviny fins el 1970—, a l’esquerra del barranc de Montardit, al SW del cap del municipi.
L’església Santa Coloma depèn de la de Montardit
Surri
Vista del nucli de Surri, Vall de Cardós
© Xavier Varela
Poble
Poble (1.007 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), al peu de la serra d’Aurati, a mig km de la vila de Ribera.
De la seva església parroquial Santa Coloma depèn l’església de Sant Joan, arruïnada
Tornafort
Vista aèria de les restes del castell de Tornafort
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), al vessant N de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puigforniu i Soriguera.
La seva església parroquial Santa Coloma depèn de la de Malmercat Formà part del vescomtat de Vilamur
l’Espluga de Cuberes
Despoblat
Despoblat del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.
Formava, al s XIX, el municipi d' Espluga i Solduga , i fins el 1969, formà part del de Baén De l’església parroquial Santa Coloma depenia el santuari d’Esplà Pertangué al monestir de Gerri
Llinars de l’Aiguadora
Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de Mata Formava municipi independent a mitjan s XIX
castell de Castellet
Vista del castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages), situat al costat del santuari de Castellet.
L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…