Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Barcelona
Possessió del municipi de Bunyola (Mallorca).
baronia d’Andratx
Història
Baronia, anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca, que comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa de Mallorca: a més del terme d’Andratx abraçava els actuals termes municipals de Calvià, Puigpunyent, Estallencs, Banyalbufar, Marratxí i l’actual Pla de Sant Jordi (fins el 1310) i la parròquia de Santa Creu a Palma.
Aquest vast territori fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i als seus successors, pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Muǧāhid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins el 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de…
baronia de Balsareny
Història
Jurisdicció senyorial posseïda, probablement, al s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d…
Colldarboç
Raval
Raval de Sant Salvador de Guardiola (Bages), a la carretera de Barcelona a Manresa per can Massana.
els Hostalets de Cervera
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida.
es Poble Espanyol
Conjunt monumental inaugurat el 1967 a Palma (Mallorca), a imitació del de Barcelona, construït sota la direcció de Fernando Chueca Goitia.
Té una extensió de 25 000 m 2 , i reprodueix un centenar d’edificis, majoritàriament d’Andalusia i Castella Té una sala de congressos Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d’informació i turisme
l’Estació
Barri
Barri del municipi de Rajadell (Bages), situat a ponent del cap municipal, desenvolupat als voltants de l’estació de la línia Barcelona-Lleida.
Hi ha un temple de construcció moderna sota l’advocació de la Mare de Déu de Fàtima El 1986 hi vivien 42 h i el 2001 només n'hi constaven 15 La festa major d’aquest barri és el 25 de juliol
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del s XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges
Portocolom
Drserg | Dreamstime.com
Poble
Poble i port tradicional de Felanitx (Mallorca), establert, principalment, al llarg de la ribera occidental del gran port natural de Portocolom, el més gran (60 ha) i abrigat de la costa occidental de l’illa.
És format pels nuclis de sa Capella o sa Colònia sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de la petita església del Carme, erigida el 1808 i feta de nou en 1884-07, sa Duana format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana, es Babo iniciat el 1912, Cala Barbacana de 1960-62, sa Bateria sorgit els mateixos anys a l’indret de l’antic fortí de Portocolom , construït el 1715 com a defensa contra els borbònics, refet el 1807 contra els anglesos i venut per l’estat el 1876 i es Tancat de sa Torre a l’indret de la torre de defensa construïda…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina