Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Santa Magdalena
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita situada en un petit serradet del municipi de Talamanca (Bages), uns 3 km més avall del poble en direcció a Navarcles.
D’estil romànic segle XII, de la construcció original només restaven alguns murs i l’absis, molt deteriorats, abans que el 2009 fos cedida al municipi per un particular Al juliol del 2016 s’inaugurà la restauració completa de l’església, portada a terme per la Diputació de Barcelona i el consistori, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edifici principal A prop de l’ermita s’inaugurà, a més, un centre d’interpretació de la història de Talamanca i de la tradició agrària i vinícola del municipi Al voltant de l’església s’han recuperat vinyes i…
puig Terrà
Turó
Un dels turons damunt els quals s’estén el nucli urbà de Manresa (Bages), al N del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés Modernament ha estat convertit en parc municipal
Sant Jeroni
Ermita
Ermita de la muntanya de Montserrat, la més alta (1 130 m alt.) i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme de Monistrol de Montserrat (Bages), sota la miranda de Sant Jeroni (1 236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell (Bages) i el Bruc (Anoia), que dóna nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor
.
Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1 193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església
Sant Marçal de Relat
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat
, del municipi d’Avinyó (Bages), al N del terme, a l’esquerra de la riera de Relat.
És un edifici de base romànica, però les voltes foren canviades per unes altres de tipus gòtic, l’absis desaparegué vers el 1775, reemplaçat per un presbiteri quadrat, i al mateix temps s’obrí un portal senzill a la banda de ponent i s’hi erigí un campanar de torre, cobert amb teulada de quatre vessants És esmentada per primera vegada el 1038, i aviat fou unida com a sufragània a la de Santa Eugènia Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
el Semís
Masia
Masia del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), consta ja en un document del 1175, és una de les cases més velles del terme. Era propietat del monestir de Ripoll i conserva un interessant arxiu..
Puig-ermengol
Església
Antiga església (Sant Martí) i lloc del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), sufragània de la de Sant Feliu (o Feliuet) de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del s XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres sobretot l’absis romànic aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet
Altadill
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret i antiga quadra a l’extrem N del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) format per una casa anomenada Altadill, l’església de Sant Salvador i diverses masies més disseminades, situades a l’extrem septentrional del terme.
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
el Grau
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres obres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina