Resultats de la cerca
Es mostren 3719 resultats
el Remei de Flix
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Flix (Ribera d’Ebre), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.
Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots Se celebra un aplec el dia de la festa
la Rata
Caseria
Caseria del municipi de Navars (Bages), situada a l’W del terme, a l’esquerra del Cardener, aigua amunt de la colònia del Palà de Torroella.
Rasquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès als vessants orientals de la serra de Cardó.
Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…
el Rapte
Església
Església de la ciutat de Manresa aixecada en el solar de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies.
S'hi aixecà una primera capella al principi del s XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi
Rajadell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…
la Rabeia
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia industrial, en bona part de poblament disseminat, del municipi de Balsareny, a la dreta del Llobregat, aigua amunt del poble, enfront del mas de la Rabeia
.
La colònia està envoltada d’alguns masos, com Cal Torres , Ca l'Obradors , Ca la Mònica , Cal Gep, etc
Sant Amanç
Caseria
Caseria del municipi de Rajadell (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a l’W del cap del municipi.
L’església 1637, amb vestigis d’una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de Rajadell Comprèn en el seu territori l’antiga parròquia de Sant Simeó, documentada al s XII La caseria celebra festa major per la Mare de Déu d’Agost
Santa Magdalena
Santuari
Santuari del municipi de Garcia (Ribera d’Ebre), al N del terme, al vessant meridional de la serra del Tormo.
Santa Llúcia de Rajadell
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí, establert a mitjan s XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell (Bages).
La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu A la fi del s XV ja no tenia comunitat L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina