Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Negro
Riu
Riu de l’Uruguai, afluent per l’esquerra del riu Uruguai (800 km).
Neix al Brasil i desemboca aigua avall de la ciutat de Mercedes Té dos embassaments i és parcialment navegable
Uruguai
© Turismo en Uruguay
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, que limita al N i a l’E amb el Brasil, al S amb l’oceà Atlàntic i l’estuari del Riu de la Plata i a l’W amb l’Argentina; la capital és Montevideo.
La geografia física Fisiogràficament, l’Uruguai forma part de l’extrem sud de l’escut paleozoic brasiler El relleu és determinat per una sèrie de turons ondulats i allargats, composts per materials cristallins, granit i gneis les cuchillas , d’una escassa altitud no ultrapassen els 600 m, que només fan la funció de divisòria d’aigües Potents estrats d’argila i gres d’origen fluvial o eòlic han reomplert les valls que hi ha entre les cuchillas , i formen una gran plana, suaument ondulada, que dona al paisatge l’aire d’un peneplà, només interromput per les petites però allargades cuchillas ,…
Banda Oriental
Regió
Denominació que hom donà, fins a l’època de les lluites per la independència al Riu de la Plata, al territori situat a la riba esquerra del riu Uruguai; al nord, la seva frontera varià segons les vicissituds de l’empenta portuguesa.
Després de formar part de les Províncies Unides del Riu de la Plata com a Província Oriental i d’haver estat annexada successivament per Portugal i el Brasil amb el nom de Província Cisplatina, constituí la República Oriental de l'Uruguai 1828
Río de la Plata
Estuari
Gran estuari de l’Amèrica meridional a la costa atlàntica, entre l’Uruguai al N i l’Argentina al S, format per la desembocadura dels rius Paranà i Uruguai.
La boca, des de Punta del Este Uruguai al cap de San Antonio Argentina, té 225 km Els dos rius que hi desemboquen aporten una quantitat d’aigua de 25000 m 3 /s Amb una profunditat mínima, per la gran quantitat d’alluvions, hom hi obre canals per facilitar la navegació cap als ports de Montevideo, Buenos Aires i Rosario La zona fou explorada per Juan Díaz de Solís 1516 i per Sebastiano Caboto i Diego García 1526, i fou colonitzada per Pedro de Mendoza 1535 A l’expedició de Caboto hi figurà un nombre important de catalans entre ells destacà el seu lloctinent Miquel Rifós Una nova expedició 1559…
Mirim
Llacuna
Llacuna litoral situada entre l’Uruguai i el Brasil.
Té 2 966 km 2 , és molt poc profunda i desguassa al llac dels Patos a través d’un canal
Angola
Estat
Estat d’Àfrica que limita amb el Congo al N, amb la República Democràtica del Congo al N i el NE, amb Zàmbia a l'E, amb Namíbia al S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, i a més comprèn l’enclavament de Cabinda; la capital és Luanda.
La geografia física Angola forma part de l’altiplà subcontinental de roques cristallines cobertes en part per sediments paleozoics Presenta una plana costanera baixa, més ampla al nord 100 km que al sud 35 km, limitada a l’est per l’altiplà El sud és una prolongació del desert del sud-oest africà A l’interior, el vessant atlàntic de l’altiplà Moro Moco n'és el cim més alt 2620 m és abrupte i el descens al litoral es fa per mitjà d’una sèrie de terrasses Aquesta àrea és escindida per nombrosos rius petits El vessant oriental presenta un suau descens i és drenat pels rius afluents del Congo i…
Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…
Japó
Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, al N del Pacífic, estès en direcció NE-SW i que comprèn 3.400 illes, les més importants de les quals (Hokkaidō, Honshū, Shikoku i Kyūshū) ocupen el 97% del territori; la capital és Tòquio.
La geografia física La morfologia de les illes és complexa, a causa dels successius plegaments i les dislocacions i de la intensa activitat volcànica Profundes fosses marines les flanquegen Tuscarora, 10374 m Les muntanyes ocupen les tres quartes parts de l’àrea, amb 250 pics de més de 2000 m En formen el relleu una serralada que travessa les illes en sentit longitudinal i una altra que en direcció NE-SW s’estén pel Honshū central, ambdues tallades perpendicularment per la Fossa Magna Els moviments sísmics i eruptius són intensos hi existeixen 192 volcans, 58 dels quals en activitat Les…