Resultats de la cerca
Es mostren 9585 resultats
Sado
Illa
Illa de la mar del Japó, situada davant la costa NW de l’illa de Honshū.
Conreus d’arròs i blat Pesca i ramaderia Mines d’or i argent El centre principal és Aikawa
Ryūkyū
Arxipèlag
Arxipèlag del Japó format per 83 illes, 48 de les quals deshabitades, que forma el ken d’Okinawa
.
La capital és Naha S'estén uns 1 100 km formant un gran arc des de Kyūshū, al N, fins a Taiwan, al S, i constitueix el límit est de la mar de la Xina Oriental La majoria de les illes grans són volcàniques 15 volcans actius i les petites, corallines Clima subtropical humit Densament poblades 574 h/km 2 est 1998, el principal nucli urbà és la capital, a l’illa d’Okinawa Conreus de canya de sucre, moniato, arròs, pinya tropical Exportació de sucre i pinya Indústria tèxtil La població, resultat de migracions prehistòriques des del Japó i des de la Xina, presenta caràcters somàtics diferents dels…
la Rosaleda
Barri
Barri obrer del municipi de Sant Fruitós de Bages, al SW i prop del poble.
Rocafort
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Rocafort.jpg)
Vista de l’entorn del poble de Rocafort
© CIC-Moià
Poble
Poble i antic centre del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), situat en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, a l’esquerra de la riera de Mura.
Rocafort és una població d’estiueig i segona residència de moltes famílies manresanes o de les ciutats del Vallès i de Barcelona L’església parroquial, titulada de Santa Maria, és un edifici modest del final de l’època gòtica construït damunt el solar d’un temple romànic anterior, del qual es reutilizaren alguns elements En aquell moment se'n canvià l’orientació original E-W per l’actual, amb l’eix en direcció N-S Ampliada als segles XVI-XVII amb dues amples capelles al costat de llevant, ha estat molt restaurada L’únic element artístic important de l’interior és el sarcòfag ossera de Pere de…
Robson
Cim
Pic de les muntanyes Rocalloses, a l’oest de la ciutat d’Edmonton, Canadà (3 954 m).
Peace
Riu
Riu del Canadà (1 690 km).
Neix a les muntanyes Rocalloses, dins la província de Colúmbia Britànica, penetra a la província d’Alberta i s’uneix amb el riu Athabasca, i junts formen el riu Slave, que desguassa al llac Great Slave, d’on surt el riu Mackenzie
el Parrot
Raval
Raval del municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages), al S del poble.
Quebec
Divisió administrativa
Província oriental del Canadà.
La geografia Limitada per l’estret de Hudson i la badia d’Ungava al N, el Labrador a l’E, el golf de Sant Llorenç i Nova Brunsvic al SE, els EUA al S i Ontario i la badia de Hudson a l’W 1540680 km 2 7209000 h est 1993 La capital és Quebec Al S del Sant Llorenç, a la península de Gaspé, la cadena de Shickshock de 1200 m és l’altura màxima La part septentrional del territori és un peneplà que s’enlaira cap al S fins a l’orla parallela al riu Sant Llorenç L’activitat agrícola decreix, mentre que s’incrementa la ramaderia Els conreus de farratge, bleda-rave sucrera, llegums, tabac i fruiters…
Quebec
Ciutat
Capital de la província del Quebec, Canadà, situada a la vora nord del Sant Llorenç, tocant a la confluència del Saint-Charles.
El nucli antic es troba repartit entre la part alta, sobre el cap Diamont, i els barris vells de la ciutat baixa La ciutat enllaça amb l’àrea suburbana residencial de l’illa de Quebec Sainte-Foy, Sillery, Cap-Rouge Àrees industrials a la ciutat baixa i a tocar del port fluvial És ciutat de funcions bàsicament terciàries administratives, educatives, sanitàries La indústria hi produeix pasta de paper, productes alimentaris, confecció i tabacs També hi ha indústria naval i refineria de petroli a Saint-Romuald, a l’àrea suburbana Quebec exerceix, però, un dèbil poder d’atracció sobre la seva…
Puigfarner
Castell
Antic castell i parròquia, i posteriorment quadra, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.
El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…