Resultats de la cerca
Es mostren 13352 resultats
Paraíba
Divisió administrativa
Estat del Brasil centreoriental.
La capital és Joao Pessoa Limitat al N amb Rio Grande do Norte, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb Pernambuco i a l’W amb Ceará Té terrenys molt trencats i muntanyosos a la zona oest forma part de l’escut brasiler i a la part est forma una plana fins a la mar Regió molt àrida a la part interior 279 mm de pluja anuals contra els 1 500 mm a la costa Les temperatures són càlides La vegetació és de bosc, de sabana o d’espinar, segons el clima Agricultura intensiva cotó, canya de sucre, cereals, cafè, coco i tabac Petita indústria relacionada amb l’agricultura sucre, teixits
Pará
Divisió administrativa
Estat del N del Brasil.
La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre els 21°C i els…
Palol d’Onyar
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), al SE de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial Sant Sadurní és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII era l’església del castell de Palol, casa forta que a mitjan segle XIV era de la família Palol El 1698 el lloc era de la corona
Quart
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…
Puigfarner
Castell
Antic castell i parròquia, i posteriorment quadra, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.
El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…
Puig-ermengol
Església
Antiga església (Sant Martí) i lloc del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), sufragània de la de Sant Feliu (o Feliuet) de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del s XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres sobretot l’absis romànic aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet
Puigdorca
© CIC-Moià
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Balsareny (Bages), al sector oriental del terme, a l’esquerra del Llobregat.
L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny 11 cases el 1685 fou renovada al segle XVIII
Puigberenguer
Turó
Turó (304 m damunt i a l’esquerra del Cardener) del terme de Manresa (Bages), al NW de la ciutat, que centrava una partida del mateix nom; vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna preglaciar.
El topònim surt documentat des del s XIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina