Resultats de la cerca
Es mostren 14541 resultats
Paraíba
Divisió administrativa
Estat del Brasil centreoriental.
La capital és Joao Pessoa Limitat al N amb Rio Grande do Norte, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb Pernambuco i a l’W amb Ceará Té terrenys molt trencats i muntanyosos a la zona oest forma part de l’escut brasiler i a la part est forma una plana fins a la mar Regió molt àrida a la part interior 279 mm de pluja anuals contra els 1 500 mm a la costa Les temperatures són càlides La vegetació és de bosc, de sabana o d’espinar, segons el clima Agricultura intensiva cotó, canya de sucre, cereals, cafè, coco i tabac Petita indústria relacionada amb l’agricultura sucre, teixits
Pará
Divisió administrativa
Estat del N del Brasil.
La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre els 21°C i els…
Puigfarner
Castell
Antic castell i parròquia, i posteriorment quadra, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.
El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…
Puig-ermengol
Església
Antiga església (Sant Martí) i lloc del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), sufragània de la de Sant Feliu (o Feliuet) de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del s XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres sobretot l’absis romànic aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet
Puigdorca
© CIC-Moià
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Balsareny (Bages), al sector oriental del terme, a l’esquerra del Llobregat.
L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny 11 cases el 1685 fou renovada al segle XVIII
Puigberenguer
Turó
Turó (304 m damunt i a l’esquerra del Cardener) del terme de Manresa (Bages), al NW de la ciutat, que centrava una partida del mateix nom; vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna preglaciar.
El topònim surt documentat des del s XIII
el Putxot
Caseria
Caseria del municipi de Castellnou de Bages, a l’W del terme, on es reuneix l’ajuntament.
Santa Eugènia de Relat
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), al N del cap municipal.
Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s’hi censaren 37 h i en el de 2001, 41 h El terme és esmentat el 951, dins l’extens terme del…
Santa Creu de Palou
Església
Església sufragània de la parròquia de Mura (Bages), antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El temple, romànic s XI, avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina