Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…
Preixana
Parròquia
Antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Navès (Solsonès), filial de Sant Feliu de Lluelles, a l’interfluvi de la riera de Tentellatge i de l’aigua d’Ora, a l’W de Sant Feliu.
Vilaclara
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès) que gaudí, segles enrere, d’una certa autonomia, i algun temps fou una quadra civil, que acabà integrant-se al terme i la batllia de Sant Feliu.
Arnaus
Capella
Mas del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès) que té la capella pública de Sant Josep.
Torroella
Masia
Antiga masia del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), situada a l’extrem N del terme, vers Sant Feliu Sasserra (Lluçanès).
Existia ja el 1266 i recorda una vella fortalesa ara és renovada del tot La capella, sense culte, era dedicada a sant Francesc fou erigida el 1868
Ossea
Castell
Antic castell i parròquia de Santa Maria del municipi de Navès (Solsonès), 2 km al N del poble, a l’actual masia de can Feliu.
La parròquia fou agregada a la de Linya El castell és esmentat ja el 1163
Guixers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, situat a la vall de Lord, a la confluència del Cardener i de l’aigua de Valls, i que envolta el de Sant Llorenç de Morunys.
Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels…
Navès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector E de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages.
Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…
Puig-ermengol
Església
Antiga església (Sant Martí) i lloc del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), sufragània de la de Sant Feliu (o Feliuet) de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del s XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres sobretot l’absis romànic aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet
el Bages
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…