Resultats de la cerca

Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada

L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…

Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages, al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia, i a ponent amb Torà, de la Segarra Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…