Resultats de la cerca

La petita caseria de Viladelleva 64 h el 2001 allotja el santuari de la Mare de Déu d’aquest mateix nom L’esglesiola, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana Alguns autors han considerat aquest edifici preromànic, però l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana segle XIII El lloc és documentat des del 1025 La capella fou profanada el 1936 i restà sense culte fins el 1962, que…

L’antiga quadra de Serra-sanç Serra d’en Sanç, s’estén en un altiplà 410 m, al N del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951 Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé…

Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…

Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon  a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon,…

Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…

Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la urbanització de la Vista del Pirineu, on hi havia 74 h el 2005 Tres vies locals…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…