Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Coptos
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Egipte, a la riba oriental del Nil, uns 35 km al NE de Luxor.
Documentada des de l’època predinàstica, fou després capital del nomós V de l’Alt Egipte Fou destruïda durant el regnat de Dioclecià 245-313 D’importància política migrada, tingué, en canvi, un paper considerable en el camp econòmic com a punt de partida al Punt, a l’Uadi Hammamat i a la regió aurífera pròxima, d’on hom extreia l’"or de Coptos” de les fonts egípcies Era també el centre del culte al déu Min, senyor del desert oriental Del seu temple, construït originalment en el Regne Antic, en resten elements, entre els quals destaquen els famosos “decrets de Coptos” divuit en…
el Caire
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat d’Egipte, capital de l’estat, forma un muḥāfaẓa propi.
Situada al sud del vèrtex meridional del delta del Nil, on les muntanyes d’Al-Muqaṭṭam s’acosten més al riu El desenvolupament urbà s’ha produït sobre una àrea d’antics canals i pantans els barris moderns s’han estès segons un pla estrellat El centre administratiu i de govern és davant l’illa de Rawḍa, i al nord d’aquesta, davant la Ǧazīra illa i a la vora dreta del riu, hi ha el barri comercial i de negocis Cap al nord-est s’estenen barris residencials moderns Heliòpolis, ‘Abbāsiyya, mentre que altres àrees residencials modestes voregen pel nord Būlāq, Šubrā el centre comercial A la vora…
el Bages
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
Sant Vicenç de Castellet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, des poc després de la confluència d’aquest amb el Cardener fins poc abans del congost de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…
Egipte
Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
Sant Fruitós de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, estès a la dreta del Llobregat, en terreny predominantment pla, drenat pel riu d’Or, afluent del primer.
Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…
Núbia
Regió
Regió de l’Àfrica nord-oriental, que s’estén de la primera cascada del Nil a la quarta.
Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…
Navarcles
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de…
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del…