Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Santa Creu de Palou
Església
Església sufragània de la parròquia de Mura (Bages), antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El temple, romànic s XI, avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès
serrat de la Manola
© C.I.C - Moià
Serra
Serra dels municipis d’Avinyó i Santa Maria d’Oló (Bages).
Té la seva màxima altitud 500 m a l’extrem SW de la serra, prop de l’antic mas de la Manola, avui arruinat
Gatamoix
Possessió del terme d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), al sud-oest de la ciutat, que donà nom a la colònia de Gatamoix, avui despoblada, creada arran de la dessecació de s’Albufera.
El 1892 hom li canvià oficialment el nom pel de colònia de Sant Lluís , però popularment fou coneguda per Poblenou
es Port d’Alcúdia
Nucli
Poble i nucli marítim del municipi d’Alcúdia (Mallorca), situat a l’extrem septentrional de la badia d’Alcúdia, a uns 2 km de la ciutat.
A la fi del s XIX era una petita caseria, en gran part formada per magatzems a poc a poc anà augmentant en nombre de cases de pescadors s’hi establí un convent d’agustines i la seva capella esdevingué el 1935 església de la nova vicaria in capite Sant Pere el 1950 s’inicià l’edificació de la nova església el Carme i Sant Pere Des de la construcció, el 1957, de la central tèrmica, avui desmantellada, i el condicionament del port per a la recepció de combustibles líquids i gasosos, l’activitat industrial ha esdevingut la més important, juntament amb el turisme Manté una línia…
Casa de les Tines
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
Santa Clara de Mallorca
Convent
Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a Palma (Mallorca), a llevant del recinte de l’Almudaina i prop del barri de Calatrava.
Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses, l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excellència Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50, i arribà a 72…
la Porciúncula
Convent
Convent de franciscans del municipi de Palma (Mallorca), al SE del nucli urbà, prop de les urbanitzacions turístiques costaneres entre Can Pastilla i s’Arenal, fundat el 1914, on s’instal·là el 1925 un seminari seràfic, avui convertit en col·legi.
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…
Formentor
© Fototeca.cat
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, a la part més septentrional de Mallorca, dins el municipi de Pollença.
Formada per l’extrem oriental de la serra de Tramuntana, on apareixen una sèrie d’imbricacions disposades de SW a NE que són tallades oblícuament per la línia de costa, cosa que dóna lloc a una gran riquesa d’articulacions en les quals es combinen els caps, amb espadats espectaculars punta de la Nau, illot des Colomer, el Pal, punta de sa Font Salada, cap de Catalunya, cap de Formentor , extrem oriental de la península, dominat pel far de Formentor i entrants amb cales d’arena cala de vall de Bóquer, cala Figuera, cala en Gossalba, cala Murta, i cala del Pi de la Posada, que tanca per…
Sant Martí de Torroella
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (230 m alt.) i antic cap del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener.
El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada aproximadament a l’indret que hom…