Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cap Nunó
Cap i puig al nord de la badia de Portmany del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa); el puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m.
És esmentat amb aquest nom des del final del s XIII
la Mola
Zona de llevant de l’illa de Formentera, voltada de penya-segats i la més alta de l’illa (202 m alt.), a la qual s’uneix per una llenca baixa i estreta de terreny.
Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa
Sant Mateu d’Aubarca
Parròquia (mateuers; 185 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al N amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.
L’església parroquial Sant Mateu, creada el 1785 a la venda d’Aubarca aleshores del quartó de Balansat, centra un petit nucli de cases
Sant Antoni de Portmany
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…
Súria
Vila de Súria
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Cardener, que travessa el terme de N a S..
Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…