Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Benafer
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant nord de la vall de Palància, a l’esquerra del riu, del qual és una mica apartat.
El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents El regadiu 110 ha produeix cereals blat, blat de moro, llegums i tubercles El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya La ramaderia és important, sobretot el bestiar oví, cabrum i porcí La població ha sofert una minva constant des del segle XIX el corrent emigratori s’ha dirigit principalment cap a Barcelona i València El poble 146 h agl 2006 587 m alt fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s XIV L’…
Barraques
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem occidental de la comarca, fora ja de la vall del Palància; és separat d’aquesta per les costes d’Herragudo, que són el front de l’ altiplà de Barraques
, continuació vers el sud dels altiplans de l’Alt Millars.
El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines domina el secà, dedicat fonamentalment als cereals hom hi conrea també trepadella i patates Les terres són explotades gairebé sempre pels propietaris L’activitat ramadera és molt important destaca el bestiar oví La població ha minvat lentament durant el s XX, fora de la dècada 1940-50, que augmentà fortament per contra, entre el 1950 i el 1965 el descens s’ha accelerat el 35% de minva El poble 185 h agl 2006 981 m alt és situat prop de la carretera de Sagunt a…
Assuévar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Palància, al vessant meridional de la serra d’Espadà El terme és travessat per la rambla d’Assuévar , afluent, per l’esquerra, del Palància, formada per la confluència de les de Xòvar i Almedíxer Les terres no conreades ocupen 500 ha i són cobertes de pasturatge i d’alzines sureres La major part de la terra de conreu és de secà i és ocupada principalment per oliveres, ametllers i garrofers La propietat és molt repartida La ramaderia és local els pasturatges del terme permeten el manteniment de 600 caps de bestiar oví forasters també hi ha ruscs És un…
Almedíxer
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del…
Begís
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós Cerro del Moro, 1 055 m Cerro Gordo, 1 195 m penya Escàbia, 1 326 m penya Juliana, 1 476 m, és drenat pel riu Palància, pel seu afluent, el riu de Canales, i per diversos barrancs Hi ha unes 3 000 ha de superfície forestal, explotada econòmicament, 500 de les quals pertanyen al comú El regadiu és dedicat a hortalisses, cereals i farratges el secà a cereals Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris La ramaderia comprèn bestiar bàsicament oví La població, que el 1910 tenia 1 285 h, ha anat minvant fins a restar…
Aguilar de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les…
l’Alt Palància
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…
Santpedor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages que es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d’Or (E)..
Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…
el Bages
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…