Resultats de la cerca
Es mostren 1586 resultats
Vila-ramó
Llogaret
Llogaret (588 m alt.) del municipi de Gaià (Bages), al contrafort sud-occidental de la serra de Pinós.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut…
Vilamarics
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Monistrol de Montserrat (Bages), enclavada (0,55 km2) dins el territori de Marganell, a l’esquerra de la riera de Marganell.
De l’església romànica de SantPere s XII, antiga sufragània de Castellbell, resten només les ruïnes
Vilagaià

Vista de Vilagaià
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Gaià (Bages), al peu de la serra de Vilagaià
, a l’extrem meridional del terme.
L’església és dedicada a sant Andreu El 1774 Francesc Delàs, primer baró de Vilagaià, hi establí una colònia agrícola per a l’explotació de la vinya i altres conreus de secà
Vilafruns

Vista des de la carretera del poble de Vilafruns
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Balsareny (Bages), a l’extrem meridional del terme, a la dreta del Llobregat i a l’entrada del congost de Sallent.
És una petita colònia sorgida a la primera meitat del segle XX, al peu d’una fàbrica de filats i teixits i de la mina de potassa Es conserven les ruïnes d’una antiga església de Santa Cecília, documentada al segle X El temple modern, construït per al servei religiós de la colònia minera, és dedicat a santa Bàrbara
Viladordis

Vista de l’església-santuari de la Salut (Viladordis)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (185 m alt.) del municipi de Manresa (Bages), al confí nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregat, en terreny pla, regat per la séquia de Manresa.
El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al segle X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica
Viladelleva
Caseria
Caseria del municipi de Callús (Bages), a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
La petita caseria de Viladelleva 64 h el 2001 allotja el santuari de la Mare de Déu d’aquest mateix nom L’esglesiola, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana Alguns autors han considerat aquest edifici preromànic, però l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana segle XIII El lloc és documentat des del 1025 La capella fou profanada el 1936 i restà sense culte fins el 1962, que fou adquirida…
Vilaclara
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès) que gaudí, segles enrere, d’una certa autonomia, i algun temps fou una quadra civil, que acabà integrant-se al terme i la batllia de Sant Feliu.
el Veïnat de Cardona

Vistes del Veïnat de Cardona i el castell
© C.I.C-Moià
Poble
Terme forà del municipi de Cardona
(Bages) que comprenia, també, el raval de laCoromina i el poble deBergús.
Fou unit al municipi de la vila a mitjan s XIX
Valls de Torroella
Colònia industrial
Poble
Poble i antiga colònia industrial del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), vora el Cardener.
La Colònia Valls fou fundada el 1901 per Isidre Valls i Pallarola Sallent, Bages 1859 – Barcelona 1933 Les installacions fabrils eren a la banda dreta del riu i pertanyien a Sant Mateu de Bages la majoria dels habitatges, situats a l’esquerra del Cardener, pertanyien al terme de Navars La seva església fou beneïda el 1926 sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús La fàbrica tèxtil tancà l’any 1991 La colònia també fou coneguda per Palà Nou i can Valls de Torroella Des del 1991 es promogué la seva segregació del terme bagenc de Navars, del qual també depenia administrativament, per tal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina